divendres, 27 de juny del 2014

Mocions del grup Bloc-els Verds d'Alaquàs presentades al plenari el 26-06-2012

EN DEFENSA DELS DRETS LINGÜÍSTICS

Francisco Muñoz Fernández, portaveu del Grup Polític Municipal del Bloc - Els Verds d’Alaquàs a l’empar del que disposa la Llei 8/2010, de 23 de juny de Règim Local de la Comunitat Valenciana així com el RD 2568/ 1986 de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, presenten per al seu debat i votació en el Ple la següent:
MOCIÓ
Una veïna d'Alaquàs ha presentat una reclamació en la Comissaria de Policia de Xirivella, que es tramitarà al Ministeri de l'Interior, en la qual denuncia que els agents que la van atendre en acudir a realitzar un tràmit prèviament concertat li exigien parlar «en espanyol» quan ella es va expressar en valencià, la llengua que sempre utilitza, i fins i tot van arribar a cridar a un intèrpret.  Actituds com aquesta, clara mostra d’una total manca de respecte lingüístic i de menyspreu cap a la llengua pròpia dels valencians, no són per desgràcia excepcionals, sinó que es mantenen vives, i amb una freqüència preocupant, més de trenta anys després de l’aprovació de les lleis que garanteixen que les dues llengües oficials, el valencià i el castellà, tindran el mateix nivell d’oficialitat en tot el territori valencià.
La Llei d’Ús i Ensenyament del valencià plenament vigent garanteix que totes les persones que viuen en terres valencianes tenen dret a utilitzar el valencià com a llengua habitual de comunicació, i aquest dret val igual per als diferents nivells de l’administració com per als centres privats que  mantenen una relació de qualsevol mena amb l’administració autonòmica, com seria el cas de la Comissaria de Policia de Xirivella.
Amb motiu del reiterats incompliments dels drets lingüístics s’ha creat una nova Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià per evidenciar les múltiples vulneracions d'aquests drets que pateixen els ciutadans valencianoparlants. La nova plataforma va presentar en la Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana una vintena de casos documentats de vulneració d'aquests drets. Un dels mes greus va ser el de Carles Mateu, un comercial d'Almenara de 41 anys que va ser retingut per la Guàrdia Civil durant dues hores per expressar-se en valencià, va patir insults i humiliacions dels agents i tres denúncies presumptament falses que ascendien a 1.000 euros, la retirada del permís de conduir durant un any i sis mesos de presó per desobediència a l'autoritat, segons va denunciar ell mateix en els mitjans de comunicació i davant les autoritats.


Pels motius abans esmentats, el Grup Municipal de Bloc-Els Verds d’Alaquàs presenta al Ple de l’Ajuntament, per tal de debatre i, si escau, aprovar, els següents:
ACORDS
PRIMER.- Que l’Ajuntament inste el Consell a realitzar a realitzar una avaluació de les diverses actuacions de les distintes administracions, tant local, com autonòmica i estatal, que suposen un atemptat contra el dret que té tota la ciutadania a expressar-se en valencià de manera que no supose una discriminació pel motiu de l’ús de la llengua.

SEGON.- Que l’ajuntament inste el Ministeri d’Interior a posar en marxa una avaluació sobre el grau de coneixement del valencià dels membres de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional que presten el seu servei en la Comunitat Valenciana.

TERCER.- Que l’ajuntment inste al Ministeri del Interior a que amb, la col·laboració del Consell, fomente el respecte, l’ensenyament, comprensió i expressió del valencià als membres policials, amb el fi de millorar la qualitat assistencial i acabar amb els conflictes lingüístics existents.

.


En Alaquàs, 20 Juny de 2014



En Francesc Muñoz

Portaveu GM Bloc – Els Verds d’Alaquàs


Aquesta va ser rebutjada 


MOCIÓ REFERÈNDUM

Francisco Muñoz Fernández, portaveu del Grup Polític Municipal del Bloc - Els Verds d’Alaquàs a l'empara del que disposa la Llei 8/2010, de 23 de juny de Règim Local de la Comunitat Valenciana així com el RD 2568/ 1986 de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, presenten per al seu debat i votació en el Ple la següent:

Explicació de la moció


Malgrat ser conscients del nostre compromís de no portar a debat mocions d’assumptes als quals aquest Ajuntament no té competència, el grup municipal Bloc- Els Verds d'Alaquàs vol complir el seu compromís adquirit de dur al ple les mocions d’aquells partits que no varen obtenir representació en aquest Ajuntament per una llei electoral injusta, en aquest cas Esquerra Unida del País Valencià d´Alaquàs.
El col·lectiu Bloc – Els Verds, com a grup transmissor del colectiu d’Esquerra Unida del País Valencià d´Alaquàs

EXPOSA:
En una societat democràtica totes les institucions s'haurien d'elegir per voluntat popular i estar sotmeses al control i a la possibilitat de revocació. Aquest és un principi bàsic de les societats basades en la sobirania popular, on la font última de tot poder i autoritat és exclusivament la ciutadania, i per aquest motiu no pot existir cap autoritat ni cap poder per damunt d’ella, fent així especial referència al principi bàsic d’igualtat davant la llei de tothom.
La Constitució Espanyola vigent estableix una monarquia parlamentària, en la que totes les institucions de l'Estat són elegides -directament o indirecta- per sufragi universal, a excepció del cap d'Estat, que ho és per raons dinàstiques. Açò constitueix una anomalia i un anacronisme, compartit amb altres països europeus però que suposa un fenomen absolutament minoritari tant a la Unió Europea com a nivell mundial.
La Constitució Espanyola de 1978 va ser aprovada en referèndum, però no deixava opció a elegir la forma d'Estat entre monarquia o república, sinó que es tractava de ratificar o no una Constitució que restablia les llibertats democràtiques després de 40 anys de dictadura repressora. Lògicament, la immensa majoria dels espanyols i espanyoles en aquell moment van votar a


favor de la Constitució, però això no pot ser interpretat com un suport majoritari a la institució monàrquica, que mai s'ha sotmès al sufragi popular.
Trenta-sis anys després, la majoria de la població no va votar en aquell referèndum, ja que tots els que hui tenen menys de 54 anys no havien complit la majoria d'edat i molts ni tan sols havien nascut. A més, el recolzament de la ciutadania a la institució monàrquica ha anat reduint-se segons es manifesta en tots els estudis d'opinió -inclosos els del Centre d’Investigacions Sociològiques- procés que s'ha accelerat l'últim any en conèixer l'opinió pública diversos fets presumptament delictius i altres de dubtosa ètica política pels quals el propi  anterior monarca ha hagut de demanar exemplaritat o disculpes.
Ara amb la passada abdicació de sa majestat el  Rei  Joan Carles I en favor del seu fill, sa majestat  el Rei Felip VI, ha arribat el moment que el poble espanyol decidisca lliurement i democràtica la seua forma d'Estat, i per això presentem els següents
ACORDS:
•          Instar al govern de l'Estat a convocar un referèndum, d'acord amb allò establert a l'article 92 de la Constitució Espanyola, per a que la ciutadania decidisca el model de Estat,  monarquia o república.
•          Instar a Les Corts Generals a que, si en el referèndum guanya democràticament l'opció republicana, posen en marxa el procediment de reforma constitucional establert en l'article 168 de la Constitució Espanyola.

Alaquàs, 20 de juny de 2014

Signat: Francisco Muñoz Fernández

Aquesta va ser rebutjada 



MOCIÓ CONTRA LA LLEI GENERAL DE TELECOMUNICACIONS

Francisco Muñoz Fernández, portaveu del Grup Polític Municipal del Bloc - Els Verds d’Alaquàs a l’empar del que disposa la Llei 8/2010, de 23 de juny de Règim Local de la Comunitat Valenciana així com el RD 2568/ 1986 de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, presenten per al seu debat i votació en el Ple la següent:





EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

En els darrers 15 anys s'ha produït un augment exponencial d'una nova contaminació ambiental que prové dels camps electromagnètics artificials d'alta freqüència, fàcilment constatable en l'expansió de les radiofreqüències per la implantació de les xarxes de telefonia mòbil i un interminable llistat de dispositius de tecnologia inalàmbrica.

Especialment rellevant és l'impacte local provocat per les antenes base de telefonia mòbil visible en la preocupació ciutadana reflectida en l'eurobaròmetre especial sobre camps electromagnètics de l'any 2010, en les nombroses denuncies de conglomerats de càncer en l'entorn de les antenes i en les innombrables mobilitzacions i peticions veïnals manifestades a nivell municipal en tot el territori  del estat.

Aquesta preocupació ciutadana va en consonància amb les nombroses alertes des de diferents àmbits (científics, institucions europees i internacionals, jurídics), que insten les administracions públiques a aplicar el principi de precaució (arreplegat en la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, General de Salut  Pública), davant aquestos contaminants ambientals que ens alerten del seu risc potencial per a la salut de les persones, especialment en la infantesa, la joventut, les dones gestants i altres grups sensibles.

Entre les Recomanacions i alertes des del camp científic, des dels sectors en clara absència de conflicte d'interessos, destaca la revisió bibliogràfica de més de 3.800 estudis científics i treballs sobre l'exposició a Camps Electromagnètics (CEM) del panell internacional de científics del Grup Bioinitiative (2007/2012), que constaten (com en la Monografia de la International Commission for Electromagnetic Safety -ICEMS- del 2010 sobre els efectes no tèrmics dels camps electromagnètics), que els nivells existents de seguretat pública són inadequats per a protegir la salut pública i documenten les evidències sobre els efectes biològics i efectes adversos contra la salut en els gens i en l'ADN (genotoxicitat), en les proteïnes de l'estrès, en la melatonina i el sistema immunològic, en la fertilitat i la reproducció, els efectes fetals i neonatals, l'alteració de la barrera hematoencefàlica, les evidències d'autisme, les alteracions neurològiques i del comportament (memòria, aprenentatge, comportament, atenció, trastorns de la son), la leucèmia infantil i altres càncers infantils, tumors cerebrals, Alzheimer...


Des de 1998, conferències i declaracions mèdiques i científiques precaucionistes de tot el món

plantegen aplicar el principi de precaució en la línia del principi ALARA (tan poc com siga raonablement possible), amb límits i criteris més restrictius davant una creixent evidència dels efectes no tèrmics de l'exposició a la radiació no ionitzant en totes les freqüències.

La classificació (maig/2011) de l'Agència Internacional d'Investigació sobre el Càncer (LARC) de L'Organització Mundial de la Salut (OMS), de les radiofreqüències (com les de la telefonia Mòbil)

com a possiblement cancerigen per als humans tipus 2B, és considerada ja desfasada en l'última actualització (2012) de l'Informe BioInitiative que, en base a les últimes investigacions, consideren que ja hauria de ser qualificat com a cancerigen conegut tipus 1, la màxima classificació (igual que el tabac i l'amiant)


Des de l'àmbit professional, científic i de distintes administracions sanitàries (com la Health Protection Agency del Regne Unit o el Comitè Nacional de la Radiació No Ionitzant de la Federació Russa) s'alerta també de l'expansió d'una síndrome que cada vegada afecta més persones de tot el món: l'Electrohipersensibilitat, intolerància a l'exposició als camps electromagnètics no ionitzants, que el Parlament Europeu (en el punt 28 de la Resolució A60089/2009) sol·licita als estats membres reconèixer-la com a discapacitat funcional a l'igual que ja es va fer a Suïssa l'any 2000, “amb la finalitat de garantir una protecció adequada i igualtat d'oportunitats a les persones que la pateixen”.


A més de la classificació de l'OMS de les radiofreqüències com a probablement cancerígenes en  maig de 2011, destaquen les declaracions de l'Agència Europea del Medi Ambient (des del 2007 fins a l'actualitat), les del Parlament Europeu (2008 i 2009) i la de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (2011), en la línia d'aplicar ja mesures precaucionistes en base als informes científics anteriorment citats.


L'Informe Mundial del Càncer del 2014 de la IARC (OMS) alerta sobre la necessitat de reforçar la prevenció actuant sobre els contaminants ambientals per a evitar la previsió de la duplicació de nous casos (de càncer) en les pròximes dues dècades.


Diferents sentències del Tribunal Suprem ja reconegueren la competència municipal de protecció sanitària a la població per a reduir nivells d'exposició als camps electromagnètics i establien mesures addicionals de protecció a les establertes en el Reial Decret 1066/2001 (que fixa límits d'exposició menors i espais protegits en el planejament urbanístic).


La Llei General de Telecomunicacions, sotmet directament el desplegament de xarxes públiques de comunicacions electròniques a les disposicions del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, en nom de la competència exclusiva de l'Estat, usurpant la competència municipal per a atorgar llicències i les competències municipals i autonòmiques en el camp de les telecomunicacions (medi ambient, ordenació urbana i territorial i salut pública) amb les següents conseqüències:


-        Desprotecció jurídica en matèria de salut i consum: vulnera l'article 43 de la Constitució Espanyola, que reconeix el dret a la protecció de la salut. No aplica ni deixa aplicar el principi de precaució (reconegut en l'article 3 de la Llei 33/2011 General de Salut Pública) i deixa en mans privades i interessos comercials les consideracions relatives a l'expropiació forçosa i a les infraccions greus. No atén les recomanacions precaucionistes de la Resolució 1815 de l'Assemblea parlamentària del Consell d'Europa (2011), ni les convencions internacionals com la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2006), ni el Conveni d'Aarhus
-        (1998), sobre accés a la informació, participació pública en la pressa de decisions i accés a la justícia en temes mediambientals.
-        Davant la possibilitat de l'expropiació de béns privats i públics per a la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil preveiem una gran conflictivitat davant la qual els governs municipals no tindrem cap possibilitat d'intervenció real, en quedar delegats a un paper subsidiari (realització d'informes
-        no vinculants).

-        L'autonomia municipal és una garantia institucional, qüestionada per aquest projecte de Llei, que està reconeguda en la Constitució Espanyola de 1978 (articles 137 i 140) i en la Carta Europea d'Autonomia Local (article 3.1) ratificada per l'estat espanyol l'any 1988. Dita autonomia està reconeguda en la Llei 7/1985, del 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, en la preservació dels interessos municipals en matèria de: A) Plantejament, gestió, execució i disciplina urbanística, protecció i gestió del Patrimoni històric. B) Medi Ambient Urbà... i protecció contra la contaminació... J) Protecció de la salubritat pública. Ñ) Promoció en el terme municipal de la participació de la ciutadania en l'ús eficient i sostenible de les tecnologies de la informació i de les comunicacions.


Per totes les raons exposades, plantegem al Plenari Municipal, les següents:

PROPOSTES D'ACORS


1.- Que l'Ajuntament d'Alaquàs mostre el seu rebuig a la nova Llei General de Telecomunicacions per atemptar contra l'autonomia municipal i autonòmica i eleve al Govern central la proposta consistent en què qualsevol reforma que afecte les entitats locals i autonòmiques haurà de comptar amb la seua participació.

2.- Comunicar igualment al Govern central la necessitat que qualsevol reforma de la Llei de Telecomunicacions hauria d'haver tingut en compte la salut i la vida per damunt dels beneficis econòmics i no atendre només els interessos de la indústria.

3.- Instar al govern central que promoga un desplegament de les telecomunicacions segur i saludable i que escolte a tots els actors afectats per la LLEI: als governs autonòmics i locals i especialment la societat civil (associacions i col·lectius implicats) i als científics experts independents (les seues investigacions i els seus punts de vista), atenent les recomanacions de la Resolució 1815 de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (maig del 2011) sobre “Perills potencials dels camps electromagnètics i els seus efectes sobre el medi ambient”, així com els Convenis internacionals relacionats (Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb  Discapacitat de 2006, i el Conveni d'Aarhus de 1998, sobre l'accés a la informació, participació pública en la pressa de decisions i accés a la justícia en temes mediambientals).

4.- Fer arribar aquest acord als Governs Central i Autonòmic, als Grups Polítics del Congrés de Diputats i Diputades i de les Corts Valencianes, així com a la Junta de Govern de la FEMP.



Alaquàs, 20 de juny de 2014






Signat:Francisco Muñoz Fernández
 Aquesta va ser aprovada

MOCIÓ DEL BLOC-ELS VERDS D’ALAQUÀS PER A afavorir un procés de canvi deLS nomS FRANQUISTES entre les entitats D’ALAQUÀS

Francisco Muñoz Fernández, portaveu del Grup Polític Municipal del Bloc - Els Verds d’Alaquàs a l’empar del que disposa la Llei 8/2010, de 23 de juny de Règim Local de la Comunitat Valenciana així com el RD 2568/ 1986 de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, presenten per al seu debat i votació en el Ple la següent:


MOCIÓ

La dedicació d'un espai públic o privat a unes determinades persones, dates o fets, és un dels majors honors que un poble o una ciutat pot oferir. Converteixen l’homenatjat en exemple dels ciutadans que hi viuen o transiten per la localitat, o bé enalteixen un esdeveniment, i d’aquesta manera passen a la memòria col·lectiva com a causa d'un bé a la comunitat o com a referència històrica del patrimoni comú.

És competència directa de l'Ajuntament els canvis de noms de carrers i places, així com d'edificis públics de propietat municipal. Hi ha sentències que exigeixen als Ajuntaments el deure legal que com a Administració Pública té per a complir el mandat sobre la retirada de tots els elements que esmenta l’Art 15 de la Llei de Memòria Històrica.

Malgrat el canvi de nom d’alguns carrers, encara estan presents en el nostre poble símbols feixistes del passat règim. És el cas, en primer lloc, del carrer Severí Aznar, sociòleg col·laboracionista amb les dos dictadures del segle XX i procurador a les Corts Espanyoles durant cinc legislatures del període franquista.
I en segon lloc, les plaques amb el jou i les fletxes inserides en les façanes dels habitatges de protecció oficial privada construïts entre 1939 i 1975.

També en l’àmbit privat existeixen exemples d’homenatges franquistes, com són els casos Concrets, del col·legi públic González Gallarza (que conserva el nom del general de l’exèrcit franquista i ministre de l’aire del govern feixista) i les falles Genovés (homenatge a Eduardo Genovés Amorós, sindicalista y Procurador en Corts durant el període franquista) i 18 de Juliol (dia del “Alzamiento Nacional” de Franco des de la seua victòria en 1936).

Al col·lectiu Bloc/Els verds d’Alaquàs no creguem que actualment siga intenció de les empreses i associacions amb noms franquistes fer apologia al passat règim, ni tampoc és un sentiment generalitzat entre els seus usuaris. Per això pensem que és possible i també necessari que l’ajuntament propicie entre les institucions un procés consensuat de canvi de nom.

Mantindre aquest homenatge a persones o fets colpistes és un clar menyspreu als valors democràtics en els quals hui es basa la nostra convivència, a més d'un incompliment evident de la Llei 52/2007, anomenada de Memòria Històrica, i més concretament de l’article 15 referent als símbols i monuments públics que relatem a continuació:

Article 15. Símbols i monuments públics.
1. Les Administracions públiques, en l'exercici de les seues competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura. Entre aquestes mesures podrà incloure's la retirada de subvencions o ajudes públiques.
2. Allò previst en l'apartat anterior no serà aplicable quan els esments siguen d'estricte record privat, sense exaltació dels enfrontats, o quan concórreguen raons artístiques, arquitectòniques o artístic-religioses protegides per la llei.
3. El Govern col·laborarà amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals en l'elaboració d'un catàleg de vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura als efectes previstos en l'apartat anterior.
4. Les Administracions públiques podran retirar subvencions o ajudes als propietaris privats que no actuen de la manera prevista en l'apartat 1 d'aquest article.




En atenció a aquestes consideracions, i a proposta del Grup Municipal del BLOC-Els Verds d’Alaquàs, el Ple de l’Ajuntament d’Alaquàs acorda:

Que se substituisca el nom del carrer Severí Aznar pel de Virgili Besó Ortí, que fou el president  de la Comissió Gestora Municipal d’Alaquàs en el període de la Guerra Civil Espanyola.

Que s’elimine l’homenatge de les plaques franquistes dels habitatges de protecció oficial mitjançant el canvi per altres amb el lema “aquests habitatges varen ser construïts en règim de protecció oficial”, o bé amb un adhesiu que oculte l’escut franquista i expose l’article núm. 15 de la Llei de Memòria històrica.

Una vegada finalitzades les anteriors accions competència exclusiva del consistori pel seu caràcter públic, instem a l’ajuntament a que inicie una segona fase, consistent en iniciar un procés per consensuar amb les entitats privades el canvi del nom actual franquista, ajudant a minimitzar les despeses relatives al canvi de nom.



Alaquàs, 20 de Juny de 2014




Francisco Muñoz
Portaveu del Bloc-Els Verds d’Alaquàs

Aquesta va ser rebutjada

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada